No sóc un detractor del doblatge ni defenso que tot el cinema s’hagi de veure en versió original. Ara bé, si que em considero un purista del bon doblatge, i darrerament, hi ha uns quants treballs d’una qualitat simplement vergonyosa. Tot el problema rau en la dèria d’aprofitar la popularitat de paios que, sent molt clements, anomenarem humoristes. Estrelles còmiques, però estrelles sense veu. El doblatge de cine es converteix, d’aquesta manera, en una pràctica similar a la de descarregar frases telegracioses pel mòbil (...) Aquesta colla fa el pitjor que pot fer un actor: posar la pel·lícula al seu servei, i no a l’inrevés. La feina del doblatge és una feina interpretativa (...) De manera que ni Latres, ni Florentinos, ni Nengs, ni Gomaespumas... Que el doblatge el faci gent que sàpiga del què parla... quan parla.
Bé, l’article posava com a exemple els doblatges de “Els Dalton contra Lucky Luke” i “Madagascar”. Què en penseu del que diu? Jo estic d’acord en quan a que del doblatge se n’han d’encarregar els actors de doblatge, que són els que saben com s’ha de fer, i no els personatges famosos amb veus particulars que criden l’atenció però que no són les més adients. Sembla que ara s’hagi posat de moda això. Trobo que en Corbacho i l’Edu Soto, (els cito a ells perquè són els que més he vist per la Tv, els altres actors no tan) ho fan molt bé com a humoristes (sobretot el darrer) però el doblatge és una cosa diferent. És clar que tampoc puc parlar molt perquè no he vist aquestes pel·lícules. I vosaltres?
