IMPORTANT!
Els dies d'èxit d'aquest fòrum van ser ja fa molts anys i ara resta abandonat, de manera que he decidit bloquejar-ne els nous registres i deixar-lo com a fòrum de només lectura perquè no se'n perdi el contingut.
Si has arribat aquí cercant un fòrum d'anime, manga o cultura japonesa en català, et recomano que facis una visita a Tadaima.cat, el fòrum de referència sobre aquests temes en l'actualitat!

La història interminable - Fi

Missatges incoherents i incomprensibles que ningú no sap on més ficar-los.
Avatar de l’usuari
Esbotzegat2
No és un gira-sol
Entrades: 692
Membre des de: 09/07/2003 a les 01:45
Ubicació: Catalunya
Contacta:

La història interminable - Fi

Entrada Autor: Esbotzegat2 » 16/02/2006 a les 00:18

Ereza ha escrit:Au, doncs... si tots els fòrums tenen una història d'aquestes, per què nosaltres tampoc? xD Es tracta que anem construint una història a base d'anar posant una paraula nova a cada missatge. Per exemple, jo escric "Això" i el següent copia el text i hi afegeix "és", i jo torno a copiar-lo i hi afegeixo "una", i algú altre hi posa "prova". Així ens queda "Això és una prova"... xD

D'altra banda... Si voleu us podeu esbargir i posar-hi coses lletges, però tampoc us passeu, la qüestió és que faci gràcia xD

Au, el simbolet de rigor: -18-

Començo doncs:


Un petit


(em permeto saltar-me la norma d'una paraula, total... és el primer missatge xD)


Com que aquests missatges ocupen molt d'espai i gasten transferència, i ja tenim una Porca interminable, dono per tancat aquest tema. El resultat ha estat aquest:



________________________________________
Un petit pont flotava al bell mig del riu contaminat amb bifidus rancis blaus de la gran ciutat. Aquest tenia un gran i esplèndid esvoranc pel qual la boira apareixia. Misteriosament, tot es començava a enfosquir, fins que la lluna va baixar d'amagatotis per la muntanya més tenebrosa del regne.
"Catacrac!", es va trencar just quan sonava l'alarma del laboratori més estrany mai vist, desratitzant, en tancar les finestres. La ciutat va enfonsar-se cap al fons del patiment. Dubtant, vaig saltar i em vaig adonar de debò que no hi havia cap matalàs per aterrar-hi.
- Cobabungaaaaaaaaaaaaa!!, vaig a dinar-me una paella d'asfalt!
I mentre el terra continuï tremolant lleparé les mans llefiscoses agafant-me el cap i potser no trobaré la paraula adequada per fer cols amb vinagre.
Però si la meva rentadora deixa de funcionar, no trucaré als manicomis sinó que xatejaré fins que trenqui les tecles i arribi cantant la cançó de l'ultra-heroi ("sí-sí-sí...sóc el pitjor... cuino amb sal, ningú s'ho pot menjar...vinga proveu el gratinat"). Encara no havia acabat el meu treball de recerca sobre l'extintor-implosionador de llum lila quan va aparèixer un drac gegantí amb gana extrahipersupergrandiosa i va agafar una guitarra gelatinosa i fornejada per un tal mestre del misteriós art de la guindilla. Aleshores el meu joystick va fer explosió electrodinàmica i gairebé em quedo morat de tanta taronjada.
Sense cap ordinador apte per a videoconferència extraterrestre, vaig saltar a abraçar-me al coixí, sabent que TV3 sigutejava massa. No estava mort per casualitat, sinó perquè un OVNI l'enverinà pornogràficament amb llimones valencianes de Pontevedra apàtrides feixistes comunistes. Com sempre havia oblidat llegir-me el pensament caòtic del teletubbie tripartidista que il•legalitzava paranoics i Maragalls refredats, abstemis pujolaires amb boina. Encara podia visualitzar coses sense témer conseqüències desastroses, però els mig-monstres maleïts i ferotges remaven intrèpidament. Boletaires riallers cerca-castanyes punxegudes em van capturar per poder demanar un cafè salat i tenir salsa caducada, fent joc amb la rància pastanaga que s'estaven menjant els cavalls estèrils grans i grassos per fer marranades amb les seves bifurcacions nasals i septentrionals, però neeeeeeeeeeeennngg!!! ¡Qué envaso! A l'engranatge putrefacte vermell hi havia una mosca enganxada parlant sobre mosquits emprenyadors que brunzien pel cul i feien acrobàcies aèries.
De dalt vingueren que no pogueren fer res de res super3 FIU! S'acosta una vaca altiva volaaaant pel forat enverinat amb trossos suculents de LaCoste DeMarfil. Aleshores la mamella plurilingue va esclatar esquitxant tots els aparells reproductors de persones amorfes i semantiques, pobrets.
Sintàcticament vaig veure a casa un animaló amb jersei llanós impropi d'un espeleòleg recremat. Era impressionant aquell estrany animaló vestit estrafolariament amb cordes abandonades pel presidiari capgros. És abundant i lleig com un monstret amb banyes adornades peludament colorades. De Xiangfan fins a Europa es troben dos catalans que es feien enemics mentre prenien un iogurt caducat. A betlem estava verd turquesa i marró groguenc mesclat amb lila. Intuïtivament, vaig agafar un piano que pesava pel cul i vaig obrir l'empanada que portava a l'esquena vermella italiana, però no podia passar per la finestra tancada perque estava massa tancada, obviament. Per exemple, un gos pixador de raça ària saltava bojament cap al gratacels mes baix de Barcelona i aleshores va caure en desgracia al no poder volar cap al terrat elevat de l'altra banda perquè no era gaire aprop de terra fèrtil i per això no va poder arribar a l'altre banda i, inclinant-se sobre ell va saltar, de la taula fins que va arribar a la tassa de cafè descafeinat. De totes les maneres possibles intentàrem pujar la persiana però no poguèrem fer res perquè pesava com un mort, però finalment aconseguírem pujar-la fins a la teulada. La porca de la veïna refregant-se ho va intentar diversos cops però no aconseguí escorre's, tot i caure al water del pis de sota. Alhora ens vam cagar en ta mare i saltàrem dins la tassa de te de tôfu que sostenia la galleda foradada de fems saborosos i podrits. Tant vam fer per minimitzar la desastrosa i horripilant massacre de merda pudent amb pets asquerosos flatulents que feien caure de cul a tothom, que aleshores no semblaven gaire nuclears pero explotaven convenientment controlades com un cotxe bomba teledirigit per control remot solar, sort que vam poder aturar-los a temps. Coi! quina merda! Collons! Que cony passa aquí? Últimament cauen moltes coses. Mama, por. Papa, caca!. Tete, pipi!. Iaia, cul!.
Potser que comencem a estudiar d'una pu.ta mutant i verda fluorescent radioactiva pudent asquerosa merdosa fastigosa abominable vomitiva descomunal infestada putrefacte pintada de verd i lila com si fos groc i marró amb coloraines fucsia intens llampeguejants que feien saltar de cul gros gegantí i incommensurablement porc, si però casa cony de meuca dona que tenia barjaules per marfantes.
L'hetera de marcofes i bagasses de tronxanaps plens de merda seca podrida fastigosa va cagar-se mentre pixava. Quin barrut que feia la botifarra mig florida i xafada per un elefant gegant malparit que també saltava com un gos filldeputa cabró malparit a polla la teva que de va més menys marejada o no desfeta koi quina formatge més hola adeu ornitorrinc sayonara cosa.

Espero que puguis deixar de parlar amb les paraules al water fastigós de vidre o cristall que transparenta pok però molt alhora. Per aixó caguàrem molt més del compte i ens desmaiàrem subitament i sobtadament de sobte va aparéixer un extraterrestre de sobte. Sobtadament un merder molt gran va apareixer al mig del jardí gòtic tenebrós terrorífic i enorme la mare del llangardaix Rukawa, fals heterosexual, veritable homosexual mentider i llest. Però un riu blau pudent ple de merda molla tova va secar-se, pobret llac. Ah!! quin malparit! l'idiota i el lleig van anar enrampant-se pels pèls dels ous durs sacsejats o remenats amb sucre fos. Aleshores es va desmaiar i tot i que no va causar danys immorals a ningú dels que hi van anar. Nogensmenys, va pixar mel pels dits dels peus drets tot i cantant sota els prestatges de son psicòleg. Rukawa! Serpeta! Llangardaix! Toqueu-vos el cul i canteu al ritme de les espantabruixes! Així, tanmateix, van travessar, dinamitant-se el cap de pardals, una bruixa anomenada Lubina. Posteriorment, el Lucho va dir que m'estimava. Tanmateix, Lunalunera explotà sorollosament, matant l'orella de tothom que hi passava pel costat dret. Tant caminar i ballar provocà un càncer púbic mortal en tot el perineu axial zenital azimutal llangazimal llacrimós ^^U >o<

T'estimo molt! Et mataria cada dia! Tant que m'agrades però no puc evitar desitjar-te amb passió! Tros de fill disjuntiu i de R2D2! Cabronàs!! Ets camacurta, pardularia, carabonica, caradecul; m'agrades! Cony pelut! Penis mamat escrupulosament mitjançant una boca oberta, digue'm pota salvatge i perenne. Tanmateix faig pudor de merda sucosa cremada i m'estiro els peduncles dels peus i caic bocaterrossa sense plaer sexual; m'aixeco sentat i eixut malgrat la humitat de l'aixella d'en Rukawa.

Llàstima noi! podries haver-te relliscat i caigut escales amunt, dolentot. Fote't!! cabró! Llepa'm el mugró!! Insolent! Degenerat! Pervertit! Per ara entesos, però que no torni a passar. A Barcelona, la Sílvia, amiga íntima d'en senyor Antoni Gaudí, gran ninja tort i fan meu, abans que mori circulant per carreteres o per llocs plens de pedres lluminoses flourescents va caure sense tanga posat amb diamants. Ningú? no sé...podríem... pescar o... bé... casar-nos... però no podem fer coses lletjes abans de llegir la biblia sencera; és a  dir, que si vols fer aquestes coses, t'hauràs de tallar el membre dret de la cara. Sino, l'àvia s'emprenyarà molt i matarà a la arna que està passejant per la ciutat mossegant paper reciclat. Mentres tant pots agafar una ampolla buida foradada i trencar-la a trossets petits. Apareixerà una bola rodona i enganxifosa que farà caquetes petites amb una pala. Et farà patadetes dolentetes a la panxeta bufoneta. Noiet! Ets molt boniquet i molt grandet i amb rinxolets! Hauriem de ser més delicats amb el Kaede Rukawa perquè si s'enfada ens matarà bullint-nos amb chili a 100º dins un got de biblioteca ardent sense pensar-s'ho.

-Huai-ke!
-Qué?
-Re!
-Mi!

Ell fa unes ensaimades molt bones i rodones ensucrades amb sacarina. Així, jo podré aprimar-me ràpidament i després fer-me un rentat amb dvds roses sobre polles? Ben segur que aleshores jo ja em piraré a buscar un calvot_baix per fer-li una pregunta. Ahir vàrem comprar condons enmaduixats de colors vius per menjar-nos el dallonsis i també jugar amb la play2, és a dir, amb una merda, com una esternoclidomastoidal calculadora game-cubital nova amb merda bona colorejada per Gosho, el dibuxant de detectiu Conan. En Shinichi Kaede és un membre del cos dret de casa bona hawaiana, que salta amb beure cervesa Estrella Damm, però sense alcohol. Sempre que bevem desodorants Sanex , vomitem llimonada caducada amb taronjada caducada des de fa temps remots. Sabien que era una patata grenyuda amb rastes cremades roses perfumades amb encens nauseabund i vomitiu desde fa trenta-mil hores. Tot i que no veia pas allò gaire clar, va treure la mà i l'espasa per intentar tallar-la, però no ho pogué aconseguir. Seguidament, es va animar massa i ell es motivà interiorment massa intensament perquè va llençar al mar una ampolla buida plena de papers de diari arrugats i inescrits peró no pas bruts sino nets. En un poble pudent i fastigós hi vivia en Caravacamu extraodinari i flipant amb porros qualitatius super al•lucinógens que enrarien la inquietant personalitat d'en Trujupeixcundó Rukawa amb gelatina escarosa del Manosmantequilla Fujida Otaku.
Imatge
Mentre duri aquest amor, la Maison Ikkoku mai no desapareixerà.

Bloquejat

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: Google [Bot] i 5 visitants