Pàgina 1 de 2

Trastorns alimentaris

Publicat: 31/03/2006 a les 21:36
Autor: Yuka
Bé, resulta que com vaig dir, dimecres me'n vaig anar de colonies ( :cry: ). Unes amigues i jo ens vàrem fixar ke una amiga no parava d'anar al lavavo després de cada àpat a vomitar. Feia unes 3 setmanes ke ens en vam adonar, però en voliem estar segures i no vam dir res. Però va anar passant els dies i ho continuava fent. Al final, ahir per la tarda li vam dir a la tutora. Ella ens va dir que la vigilaria amb discressió, i no se li ocudeix res mes que quan la amiga estava al lavavo cridar: "si es per vomitar, no". La amiga va descobrir que vàrem ser naltrus que li va dir i ens va dir que per culpa nostra l'internarien, que li haviem desgraciat la vida i que ens odiava. I sense adonansem ja teniem tota la classe en contra excepte LES NOSTRES ENEMIGUES!! Al final van entendre que ho vam fer pel seu bé, però ara ens demanen que li diguem a la tutora que ja no vomita i que entre totes l'ajudarem. La volem ajudar, i no volem ke ingressi, pero no sabem ke fer ara mateix.

Publicat: 31/03/2006 a les 21:42
Autor: otaku_fujida
Tu tranquila, Yuka,... Una de la meva classe (que va molt avançada fisicament  :roll: ) tenia els mateixos sintomes, i d'això fa 2 mesos, pero va anar en un centre raro per els matins i ara ja torna a ser la de sempre ^^.
Pero el problema és això de l'internat, he sentit coses molt rares sobre internats d'aqui Catalunya,...

Publicat: 31/03/2006 a les 21:59
Autor: Kaede Rukawa
En primer lloc, aquest és un problema molt greu, així k heu fet bé de dir-li a la professora, però en canvi ella no ho ha fet bé cridant pk tothom ho sentís....si de veritat la voleu ajudar-la, el més important és k parleu amb ella i li digueu el k penseu, sense k se senti ofesa ni atacada, només intentant donar-li suport...no crec k pogueu fer-hi més, la resta és assumpte de la família...

Publicat: 31/03/2006 a les 22:02
Autor: Ran
Com sou ^^u...No tenen cap cosa estranya aquells centres, precisament estan fets per ajudar la teva amiga.

Escolta, encara que desitgis ajudar-la, ni tu ni les teves amigues la podreu ajudar. No sé per quin motiu ha començat a fer això però és greu. Sé de noies i nois que han mort per això i s'ha d'anar molt amb compte perquè encara que siguis la seva millor amiga, no t'escoltarà pas. Té les seves idees i segurament ni la família la podrà convèncer que faci el contrari. La tutora o vosaltres mateixes hauríeu de parlar amb els seus pares, encara que tota la classe i ella estigui en contra.

Aquests centres per a menors el que fan és ajudar-la a seguir una bona alimentació. I, sincerament, d'aquestes coses no us en podeu encarregar vosaltres soles. Deu estar molt capficada amb això i segurament no us farà cas. Les persones especialitzades en aquest camp són les úniques que poden ajudar la teva amiga. No us la jugueu i demaneu ajuda a sons pares abans que arribi a ser més greu, per favor.

Publicat: 01/04/2006 a les 11:47
Autor: Yuka
Tot això ha començat per el noi que s'assenta al seu costat. N'esta enamorada i volia aprimar. Ella diu que no vomitarà més i que es vol curar, però es que a mi tampoc em fa gracia dir-li a la tutora que la volem ajudar perquè ni que totes les companyes de classse ho fessim, a casa seva no la veuriem. Jo preferiria deixar-ho tot a mans de la tutora.

Publicat: 01/04/2006 a les 16:05
Autor: DarkDrago
Heu fet molt be de dir-li a la tutora... ara k la tutora molt poc tacte... ^^u

I el millor k es pot fer es k vagi al centre akest, nomes en un lloc aixi la podran ajudar de debo, aixo es un transtorn psiquiatric i per molt amigues que sigueu no la podreu ajudar. El millor es deixar-ho en mans de profesionals.

Publicat: 01/04/2006 a les 18:26
Autor: Esbotzegat2
La vostra professora, quin poc tacte que té... ^^U

I bé, no tinc res a dir que no s'hagi dit ja. Ho corroboro, sens dubte el millor que es pot fer és deixar-la a mans dels professionals, ells sabran què és el que s'ha de fer en aquests casos i la podran ajudar. I si dieu que li agrada un noi, potser també aniria bé que el noi aquest li digués que està molt maca...

Publicat: 02/04/2006 a les 20:26
Autor: Yuka
Ehemmm... si la professora té poc tacte, el noi que li agrada encara en té menys. A més, s'asseu al seu costat i ni se n'havia adonat.

Publicat: 02/04/2006 a les 21:31
Autor: Ran
Doncs parleu amb el noi seriosament per situar-lo, si no és un d'aquells que s'ho pren tot a la lleugera. I la noia...doncs ja està dit; deixeu-ho en mans d'especialistes i informeu bé als pares del que passa si és que encara no ho saben.

Publicat: 03/04/2006 a les 17:17
Autor: Kaede Rukawa
Exacte, el k diu la Ran és el millor k podeu fer, ben mirat...

Publicat: 03/04/2006 a les 19:12
Autor: znake
Però jo no entenc per que volen estar primes :S
Estic farta de sentir a tios que els hi agrada agarrarles bé per la chicha, i després, si ets una a la que se li marquen els ossos, menjis o no, tens al novio tota l'estona queixant-se de que li claves algun os mentres fas alguan cosa =u.u=

Publicat: 03/04/2006 a les 20:56
Autor: Shruikan
znake ha escrit:Però jo no entenc per que volen estar primes :S
Pse, jo tampoc. Això ho trovo de gent rara (paranoies meves). :bogeria:

Publicat: 04/04/2006 a les 00:06
Autor: Ran
Hi ha gent molt influenciable i a vegades l'àmbit escolar i, encara que no hauria de passar, també familiar afecta la persona i són pensaments que sorgeixen encara que la persona en el fons no pensi això. És molt dur no pensar en això cada dia si la societat et pressiona.

Mira, hi ha gent menys forta en aquest sentit.

Publicat: 04/04/2006 a les 19:23
Autor: Shruikan
Ran, estas feta tota una psicòloga. O.O T'hi hauries de treure una carrera...

Publicat: 04/04/2006 a les 20:06
Autor: Yuka
Tres de les 5 noies que li vam dir a la tutora van anar a demanar-li que no truqués a la seva mare. Jo vaig seguir el vostre consell i no hi vaig anar, perquè en el fons crec que el més convenient és que l'ajudin especialistes i no crec que en 4 dies ja hagi deixat de fer-ho de cop. Em van dir que no havia servit de res, i que igualment havia de trucar a la seva mare per faltes de deures, exàmens sospesos, etc. I ja torna a estar tot com abans: les "amigues" tornen a ser-ho al igual que les enemigues respectivament. Però ara com a mínim sembla que estem més unides ^^

Publicat: 04/04/2006 a les 22:45
Autor: Esbotzegat2
Yuka ha escrit:les "amigues" tornen a ser-ho al igual que les enemigues respectivament.
Fa molta ràbia això... quan tot va bé tots som amics, i quan van mal dades, les amigues deixen de ser amigues. L'amistat no és una cosa que va i ve segons convingui... si sou amigues sempre ho heu estat, i punt. Si us ha deixat de considerar amigues, doncs quina amiga tan immadura/egoista que teniu.

Publicat: 04/04/2006 a les 23:13
Autor: Ran
Però ja sol passar segons l'edat ^^u El factor temps influeix molt (tot i que haig de dir que a mi també em feia molta ràbia xD).

Ja ens diràs, Yuka, si millora la teva amiga  :wink:  Bona sort

Publicat: 05/04/2006 a les 21:05
Autor: Yuka
Pel que es veu la seva mare ja ho sap. Això ja és un gran què. Però diu que ara no saben com mirar-se els ulls i es veu que l'ha castigat. Això són totes les novetats. Ah, i que està molt irritable. Però això ho entenc, jo estaria igual.  :roll:

Publicat: 05/04/2006 a les 21:47
Autor: _young_link_
Si la castigat, es que la mare no sap que el que té la seva filla es un problema...

Sobretot animeu-la molt, pero segons tinc entés, mai li parleu sobre "tens el pes ideal" o el que sigui, perque llavors es capfica més... mai digeu res sobre el pes, vaja xD

Espero que es pugui recuperar, perque es bastant dificil sortir-ne... per cert, mireu si te talls als braços, perque molta gent que vomita, acostuma a fer-se talls

Publicat: 05/04/2006 a les 22:46
Autor: Ran
_young_link_ ha escrit:Espero que es pugui recuperar, perque es bastant dificil sortir-ne... per cert, mireu si te talls als braços, perque molta gent que vomita, acostuma a fer-se talls
No cal que ho mirin. Si fos veritat que ho fa, no ajudaria que elles ho sabessin. Qualsevol paraula sobre els talls la rebutjarà. És necesari animar-la i que senti que té amigues, però no perquè li diguin el que està bé i el que no, sinó per sortir i per ser una mateixa sense preocupacions.